Permís per Punts
Tota la informació des del teu navegador

Selecciona el teu idioma CASTELLÀCATALÀ

EDUCAR LES EMOCIONS TAMBÉ EN LA MOBILITAT

Comparteix a la teva xarxa social preferida:

 

Sistema educatiu, empreses i altres organitzacions han anat reconeixent la importància de les emocions i de les competències socials. Conceptes com empatia, assertivitat i intel·ligència emocional formen part del llenguatge comú, però encara costa associar-los a la mobilitat.

Experimentem emocions en el nostre dia a dia viari: la rebequeria d’un nen al mig d’una vorera; la sorpresa i la por en presenciar un accident; l’enuig pel comportament dels altres que pot arribar a l’enfrontament (escalada comunicativa); l’eufòria per un gol que sentim a la ràdio...

Sentir una emoció implica un tall en el pensament, un canvi en l’atenció i la percepció, en el sistema nerviós, en el sistema hormonal, l’expressió corporal... Un canvi en les nostres prioritats.

D’entrada, les emocions ens ajuden a actuar correctament, a adaptar-nos, però de vegades poden comportar un perjudici. Per això és tan important la consciència dels estats afectius i de les emocions i també la seva gestió. Es tracta de competències emocionals que hem d’aprendre de forma gradual, en diferents nivells de progressió:

  • Identificació i acceptació del que sentim en la mobilitat.
  • Comprensió de les conseqüències de l’emoció i reconeixement de com afecta la mobilitat.
  • Anticipació –preveure– de les emocions i les seves conseqüències abans de trobar-se en una situació de risc.

No sembla fàcil, però hi ha recursos educatius a l’abast del professorat perquè els nens i joves desenvolupin aquesta intel·ligència emocional aplicant-la a la mobilitat. Els docents també poden trobar recursos que els poden ajudar a desenvolupar les competències socials centrades en la seguretat viària. Per a un nen o un jove pot haver-hi un aprenentatge més significatiu que el de la mobilitat i tan rellevant per a la seva qualitat de vida?

Pel que fa a la família, només un exemple estrictament real de conversa en un semàfor d’un pare que acompanyava dues nenes:

·         Papa, què és vermell!

·         Passa, que estic enfadat!

Un gran exemple d’antieducació viària i antieducació emocional.

Farners de Cruz, cap de Processos  Formatius de Mobilitat Segura del Servei Català de Trànsit

Comparteix a la teva xarxa social preferida:

La UTE FAC-CNAE està formada per la Federació d'Autoescoles de Catalunya juntament amb la Confederació Nacional d'Autoescoles.
UTE FAC-CNAE
C/ Mineria, 62-64, baixos
08038 Barcelona
Tel. 900 10 20 88
permisperpunts@recuperapunts.cat